Per un encert de la ingenuïtat o per un error de la malíccia, pareix que una tendència preponderant del nacionalisme valencià d'esquerres és l'ànsia d'autolesionar-se ideològicament com a reacció davant de qualsevol poctrellat polític del nacionalisme espanyol, especialment dels desficacis que necessiten que les víctimes siguen els qui promoguen i agreugen el destrellat.
Ara no sé què amb què he topat hui que m'ho ha fet pensar, però podríem fer fàcilment una llista ben llustrosa en l'àmbit de la sociolingüística, començant per la simbolització dogmàtica i acabant en la salvació a través del martiri normativista. Els pòsits de la tradició van fent.
El martiri normativitza és una idea excessivament subjectiva, però no censurable. Sempre s'ha dit que per a gustos colors.
ResponEliminaEl martiri normativista és ben objectiu, és la pretensió de l'escola dogmàtica tradicional.
ResponEliminaFuster deia: "l'únic pecat mortal són les galtes d' ortografia"
ResponEliminaPerò quan anava a l'ITEM el professor de filosofia -espanyol pur i dur - deia que amb tres faltes d'ortografia examen suspès, Les normes ens agradaden per a que les compleixqurn els altres.
«Les galtes d'ortografia», ben trobat.
ResponEliminaGràcies pel seu comentari tan enriquidor.
ResponEliminaNo era cap ironia, sinó una constatació que també va fer Fuster, no recorde ara massa bé si era en un poema seu, que va trobar que un error mecanogràfic l'havia millorat.
ResponElimina