Tornem a eixir sense pegar la becaeta —que no són precisament vint minuts—. Al cap dels anys, m'hi he acostumat tant que botar-me-la em deixa prou destarotat. El funeral d'estat amb què es commemora l'any de la dana, les 237 víctimes que va deixar —229 víctimes de la negligència i les mentires del president i del Consell de la Generalitat valenciana Mazón Guixot— remata estos dies en què abunden els documentals, el repàs informatiu als fets i a l'any transcorregut, el pesar per les morts, la incredulitat angoixada per les mentires d'una dreta valenciana tan cínica, profitosa i inclement com és habitual al País Valencià.
Uns pocs crits necessaris i una punxa en el discurs de la cosina d'una víctima de Letur: «És qui omet el seu deure, sabent que eixa omissió pot comportar la pèrdua de vides humanes, qui comet l'acte primigeni que deriva en les morts.» Omissió, dimissió.
I a presó.
ResponElimina