La setmana passà encara vaig vore el soliguer pel centre de Valéncia. Esta setmana no l'he vist ni l'he sentit. Se'n deu haver anat a trobar un poc de fresqueta. S'han quedat les falcies, els coloms, les tórtores turques, les gavines, els estornells, les merles... Les merles no s'han escarotat avisant de l'amenaça, tot i que les gavines també haurien de despertar-los algun recel.
Uf, les cuques de l'estiu abans tenien més encant, que diríem a partir d'una certa edat. Encara que és possible que estiga oblidant com mos destorbaven les mosques, moscardes, mosquits, vespes, inclús els taves... Ja no, la degradació del medi ambient a causa de la contaminació que provoquem amb els nostres mals hàbits, han fet aparéixer que els palputs del riu siguen més familiars que mai, però ara costa de vore un pardalet comú —teuladí, per entendre-mos— i fins ara tan vulgar i corrent.
Això sí, el recel —per no dir alguna atra cosa— que mos desperten les panderoles sí que és una porció extra d'excitació que no va gens bé per a combatre la calor. I damunt, com més calor fa, diuen que abandonen la fase corredora per terra i és poden posar a volar. Que no siguen els futurs teuladins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada