Encara que siga dissoluble

Li pose gasoil al cotxe —em sap mal, però encara tinc un cotxe de combustible fòssil—. Li demane al xic de la gasolinera si allò és un «autoservei». El xic em diu que sí, que és «autoservici» quan no estan ells per a atendre els clients, però que volen mantindre el personal i un horari d'atenció. A pesar que intente llevar-me'ls, tinc uns quants tics absurds de l'educació «normalitzadora» que pretenia que, com a criteri general, el valencià parlat era erroni i que les classes de valencià havien d'adreçar eixe valencià considerat tort i degradat, amb una bona dosi d'autoodi induïda per la situació de discriminació i de submissió permanents.

L'altre dia li demanava a Takse per què dia «cec» en lloc de «cego», inclús en un context en què es podia confondre amb «sec» i sense cap necessitat d'utilitzar un registre escolarment formal. És l'hàbit eixe que mos s'ha quedat de «tanta escola que tenim», una escola que replicava el punt de vista aplicat per al castellà quan es va estendre l'educació a gatets i gossets, calcant una volta més l'esquema centralista francés, que també vam assimilar per al castellà de llibre que parlem alguns. I per això mos pareix que el nom fa la cosa, que la «unitat» és «indissoluble» i que la llengua ha de ser un assot per a flageŀlar-mos per a que mos se lleve la possibilitat de pensar-mos a com a poble, encara que siga dissoluble.

Torne pels nous trams d'autovia que han obert cap a València, passant per damunt de les séquies del Punaleter, de la Fonteta, del Senyor, dels Mollons, la Sequiassa, la dels Allargats i la del Pla Xiquet. Després el riu, i pense que almenys pareix que a voltes anem avant amb la toponímia menor. Ja vorem la resta.