Una companya em recorda un article que vam publicar fa vint anys, «El nom de la llengua i la rendibilitat política». 🔗 No tan sols opina que el podríem tornar a publicar actualment, sinó que això han fet com a «coŀlectiu» de tècniques i tècnics, «A cada bugada perdem un llençol... i ja en van quatre» 🔗. I a banda d'eixe, en deuen haver més de fa vint anys o per ahí que es podrien reeditar ara.
El mal no és això només, el mal és que és fàcil actuar a reacció i escarotar-se quan ho fan els «típics avalotadors» —com avisava el cartellet del cine Capitolio de la Vall quan jo era menut; bé, ho escrivien en castellà— hereus del franquisme i de la transició intensa i mal resolta, però el cas és que fa poc més d'un any que un article reivindicatiu del sindicat stas, «La privatització de la llengua», 🔗 mostrava la part fosca de la gestió lingüística del Botànic.
Vides paraŀleles, lecture paraŀleles també.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada