
Un altre cas amb un altre
llevar és l'expressió
llevar-se anys que s'utilitza per a indicar la diferència d'edat entre dos persones:
La teua neboda i jo mos llevem quatre anys, és a dir, que un dels dos té quatre anys (d'edat) més que l'altre. També es fa servir per a la diferència entre les dates de la mort:
Ha mort el nebot del farmacèutic. No fa tant que va morir son tio; s'han llevat tres anys.
Per al cas de l'edat, les obres de referència remeten a
portar-se o altres fórmules. Per al cas de la mort, no sé si n'hi ha res de semblant. La forma amb
llevar-se sembla l'adaptació del castellà
llevarse, però Eugeni Reig (seguint reflexions en Migjorn del company Àngel Alexandre) proposa que podria ser un ús antic valencià i no un manlleu del castellà. No aporta documentació que confirme eixa possibilitat, i jo n'he buscat i no n'he trobat tampoc. És a dir, que no hi ha dades que indiquen que això siga antic i que no vinga del castellà, que és el que sembla. Vinga d'on vinga, ma mare no sabia què és el que li
llevava l'un a l'altre...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada