La voluntat del gest

Mon tio Marià diu que va començar a pintar aquarel·les, va descobrir l'estil que li agradava i fa cinquanta anys que pinta els mateixos temes, no ha sentit la necessitat d'evolucionar cap a cap -isme ni cap a l'abstracció ni res: allà està on estava, com els seus paisatges, les aigües del Mediterrani, els horts de la Ribera, les barques dels ports de Xàbia i Dénia, les paret al sol plenes de flors, les palmeres, les finestres amb reixa, les gerres i els cossis... Enguany, ha afegit al repertori el castell de la Reina Mora de Benifairó de la Valldigna, que he reconegut només entrar a la sala. La cosa és que li ha fet un cel diferent, amb pinzellà d'aquareŀla a l'engrós, deixant marcat el gruix de color. La bona evolució, la voluntat del gest i la precisió de la idea.