En diuen ara «dana», i Takse opina que això despista més que aclarix. Un poc com el conseller de sanitat valencià, Marciano Gómez, que va eixir a explicar que hem d'evitar que mos s'infecten les ferides amb el fang o la runa... Bé, ¿pa que anem a dir-ho tan fàcilment si podem fer-ho difícil? La pompositat i la petulància van en el paquet ideològic, ah, i només en castellà: 🎬 «herida abrasiva o cortopunzante»... Curiosament, el diccionari de la rae du punzocortante i no cortopunzante, que sí que apareix com a americanisme, i els termes tenen definicions diferents:
punzocortante (drae): 'Dicho de un objeto, especialmente de un arma blanca: Puntiagudo y muy afilado'. 🔗
cortopunzante (Diccionario de americanismos): 'Referido a arma o utensilio, que corta y pincha'. 🔗
S'hauria de tallar i punxar la bambolla d'incapacitat i negligència de Guixot Mazón i el seu govern, que es va acabar d'infectar dimarts de la setmana passà.
Senyor Boronat , aquest comentari és simplement per deixar de pensar que tenim els mateixos drets que en l'Edat Mitja. Em sembla més genuí el verb endenyar que el verb infectar.
ResponEliminaDevia dir-se aixina en general, «endenyar-se», segons diu Coromines, però infectar és de la mateixa època, també ve del llatí i és el que a mi m'ha arribat. La genuïnitat, en lingüística, deu ser cosa de les papil·les gustatives: més dolç, més salat, agre, aspre... N'hi ha per a tots.
ResponEliminaCorrecta la seua apreciació.
ResponElimina