Sonant i rodant

La xica de l'oficina de Motilla del Palancar,^W que agarre almorzant allà mateix sobre el taulell de la faena, això d'«Àngel» a la valenciana li sona rar, axina que li ho repetixc a la castellana i aixina ho apunta sense vaciŀlacions. Això sí, el nom me l'ha traduït també sense vaciŀlar: es veu que no té cap problema a l'hora de confondre una «q» amb una «g»... Al cap i a la fi, quin nom deu ser això de «Miquel», que ni tan sols té una bona «k» que es note i es faça vore com en basc.

Mos han agarrat a l'hora i, a pesar de la solana, la calor es podia aguantar amb un poc d'airet que corria. I mos han assoltat en mitja hora no arriba, amb el gomet del parabrisa. Hem passat la itv. Més avant, al poble, hem parat a l'ombra. Al bar, dos cerveses sense alcohol i un plateret d'olives casolanes. Tenen algun problema amb el paper del vàter, que és que la taça no se l'engul i volen que el tirem a la paperera. Bé, no mos podem queixa, hi ha paper i està prou net. Deuen esperar setze parroquians per al menú diari, ja tenen la taula parà.

Amollem els quatre euros en morralla, que no tenen canvi. A la botigueta de la vora, formatge i mel per aprofitar el viatge. I fa massa solana pa continuar rodant. Cap a casa, a hora i mitja, pam dalt, pam baix.