S'acaba com quasi sempre

Els gafarrons refilen. Hi ha rosada de nit. Passem d'una ressaca a una altra quasi sense pausa per a la reflexió. Primera, vaga feminista amb manifestació posterior. Alhora, no podem desatendre el juí contra els independentistes catalans en què, com que la fiscalia no sap on trobar la rebeŀlió ni res en concret, pareix que acabarà acusant els testimonis de mala gestió empresarial, laboral o del delicte d'esplai indegut agreujat per malbaratament de temps. Ho estan escrivint amb llapissera fina en el Codi penal. Més tard, la convocatòria electoral «desfermada» accelera o elimina reunions sindicals i faenes administratives. A més, estem en ja en Falles i els canvis de l'aire i els moviments del personal pel centre de la ciutat trasbalsen la quotidianitat: els periodístics milions de Zaplana en l'estranger, els índexs de lectura en valencià que no alcen el cap...

Un poc com sempre i sempre mos sembla que el món s'acaba. I, contra el que dia aquell —el Xavier Graset fa uns quants anys ja—, sembla que no s'acabarà tan bé com voldríem.