Quan he sentit el fiscal Jaime Moreno, m'he alçat a apuntar la frase: «Intereso que la sala deduzca testimonio de particulares por delito de falso testimonio al juzgado de guardia.» I he sentit la necessitat d'escoltar el testimoni que li havia provocat la reacció al fiscal.
La cosa és que Jaume Mestre, el testimoni, era un xic que parava nerviós i realment lacònic, que tendia a tallar massa abruptament les respostes, sense donar massa explicacions ni facilitats a una fiscalia més interessada a intentar provar delictes substituint les proves amb les percepcions i la memòria dels testimonis.
Amb vergonya hem vist que el camí proposat pel fiscal li l'ha suggerit el president de la sala, Manuel Marchena, que ha llegit en el Codi penal la possible responsabilitat del testimoni amb to amenaçant. En este cas, que no té cap relació amb els fets delictius, els ha semblat massa els «no ho recorde» o «no ho sé». No n'hi havien mai prou quan declaraven els antics càrrecs del govern espanyol com ara Rajoy Brey, Sáenz de Santamaria o el mateix Millo i Rocher. El valor dels testimonis va per barris, es veu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada