El franquisme no enyora el franquisme, perquè ara ja són majoritàriament jóvens que no han conegut aquell règim. No van conéixer el règim, però aspiren a aconseguir aquella posició: el franquisme actual deu ser només ànsies dictatorials. Quan som xiquets mos sentim herois invencibles, fantasiegem amb els poders màgics o els superpoders de dibuixos animats, juem a decidir sobre les vides dels atres —també sobres les morts—, enyorem diàriament els ensomnis en què tots els desitjos es feen realitat... Hi ha qui arriba a un tribunal suprem volant en núvols d'impunitat i prepotència.
Ho explica molt ben explicat Joaquín Urías en «Un tribunal contra la democracia» (Eldiario.es, 12.10.2026): 🔗
A Espanya, els magistrats del Tribunal Suprem no es nomenen per oposició. Ni tan sols arriben a eixe lloc per antiguitat o qualsevol altra classe de mèrits. Els nomena directament, a dit, un òrgan polític. Tot i això, fins ara, intentaven dissimular i guanyar-se certa legitimitat d'exercici. Ja s'ha acabat. Ara és un tribunal cada cop més deficient tècnicament i descaradament polititzat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada