Les mire cada dia i note que van enlairant-se, tirant la tija cap amunt a pesar que no tenen terra, només el sediment que puguen deixar les pluges sobre les teulaes velles del centre de la ciutat. Tinc quimera que les Kalanchoe daigremontiana w deuen ser un sistema d'espionatge o de comunicació amb l'espai exterior, com ara amb la consteŀlació d'Orió, w que és l'única que puc vore a trossos, i que no siga amb alguna encara pitjor.
Per mirar d'aclarir-ho sense que ningú no es destorbe, deixe que creixquen en dos o tres del testets que tinc al balcó. Esta en companyia dels àloes, la tradescància i l'arbre de jade, també alienígenes, però que ja han estat convenientment sotmeses a control. Quan tinga alguna incertesa més, com en el cas de la desorientació dels parotets pel carrer de Palomino, enviaré una nova nota.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada