Una peça oratòria infame, insultant, emfàtica, que hauria d'aparéixer en les antologies del narcisisme perdonavides i de la pocavergonya: el discurset de mitja hora en què Carlos Mazón Guixot ni diu que demana perdó ni diu que dimitix. No ha parat de mentir, i només ha deixat clar que ell és la víctima dels seus de les maldats d'atres. Tal com l'ha clos: hem pogut entendre que algú que s'equivoca també pot ser una mala persona.
Per a una anàlisi més concreta i encertada, l'inici de l'Està passant de hui. 🔗
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada