La pareidòlia 🔗 és el nom que li han posat a eixe fenomen psicològic que mos fa identificar elements significatius de la nostra vida en les formes de la natura. Vegem animalets en els núvols, rostres o parts del cos en les pedres i les muntanyes... A més, hi deu haver una pareidòlia ideològica —en diuen més habitualment biaixos— que mos fa encaixar les formes i circumstàncies rellevants de la nostra vida amb l'entorn en què vivim. I quin disgust quan això no passa, que és un dels problemes habituals, perquè eixa pareidòlia ideològica no és tan dòcil com voldríem.
El Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears envia un «bolletí mensual» 🔗 sobre la seua activitat. I sense dir res més a algú li se podria estar curtcircuitant la pareidòlia al llegir el títol de la publicació. Tant de dogma de subordinació que hem de compensar el valencians per a «salvar-mos» del no-res mos fa vore idees en el núvols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada