Flors fora de temps

Este cap de setmana un dels cactus ha tret encara una flor més. Esplèndida, radiant. No mos l'esperàvem perquè ja ha passat la calitja, que pareix que siga el temps que inspira la floració. I la poca pluja que va caure fa uns dies, ha fet que els fillols hagen alçat els cabets com si estigueren presentant-se al patí abans d'entrar a escola.

Parlant d'escola i flors inesperades, la part dels anys trenta del film El mestre que va prometre el mar, 🔗 encara que un poc postissa en l'ambientació i massa esquemàtica i previsible en els caràcters dels personatges, és convincent i et fa traure la llagrimeta amb bones actuacions. En canvi, la part moderna queda eixuta i prou inconsistent. Sobrava, no calia, però forma part de la planta, com les punxes del cactus, que a Takse li agraden i a mi em sobren. La natura humana i fílmica és aixina.