A espai, que l'encertarem

La cambrera de hui, joveneta, s'adreça en castellà d'entrà, però quan li respons canvia al valencià. Ara bé, és un valencià escolar, de nivell d'examen de circumstàncies, deficitari, en què no cap la paraula albargina. Els pares valencianoparlants de la meua edat, que han tingut estudis i contacte directe amb les possibilitats culturals i lingüístiques de la democràcia i de les llibertats, més que els nostres pares i uelos, els han vixcut, els han aprofitat, però no els han adobat i arruixat, sinó que s'han deixat anar seguint el corrent uniformitzador, depredador i lingüicida contra el valencià. La flor sociolingüística que va créixer després de la dictadura franquista ha anat quedant-se sense gleva, sense gassó.

Bé, amb això espere haver fet la mateixa predicció autoincomplida des que la van fer al segle xvii. Ara bé, tant la repetim que, si no anem a espai, l'encertarem.