S'acaba la setmana, el fang, la ferralla, les escombraries provocats per la combinació de desgavell urbanístic i negligència s'empudeguen amb les mentires, destrellats i tergiversacions del govern del president valencià Carlos Mazón Guixot, que pretenen aixina justificar-se per a no haver de dimitir a pesar dels més dos-cents morts que haurien de sentir insuportables. Em senc quasi incapaç de fussar i remenar en eixa pega sinistra que són les seues paraules i actuacions. Ho ha fet molt bé Manel Rodríguez Castelló en «Mai més» (Diari La Veu, 08.11.2024): 🔗
Des de la contenció que exigeix el treball solidari i el dolor compartit volem que tragèdies com la que estem vivint els valencians no es tornen a repetir mai més hem de transformar la indignació i la ràbia, els projectils de fang i crits, en un horitzó polític que funde les bases per a una reconstrucció del país en termes radicalment diferents als imposats des del franquisme i que han donat carta blanca a l’especulació del sòl i l’urbanisme descontrolat, l’amuntegament de carn de treball i marginal en ciutats i barris lletjament infradotats, la subsidiarietat del transport públic, la construcció aberrant en llocs inundables, la destrucció de l’horta i els espais naturals i un llarg etcètera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada