Segons determinades ideologies polítiques (essencialment antidemocràtiques), els valencians som prescindibles. I els valencianoparlants, som més prescindibles encara. Aixina ho demostren algunes pràctiques institucionals de la dreta valenciana (incloent-hi la part del pspv-psoe que també ho fa) —deixant de banda ara les actuacions criminals per negligència o per deixament de funcions—: el tres missatges d'alerta enviats este mes d'octubre no tan sols han estat redactats al revés del que convindria en un missatge d'alerta, sinó que, a més, han deixat la versió en valencià darrerre, subordinada, prescindible.
Deixant per a un atre dia la subordinació general del valencià, és cert que la llengua en este cas és secundària, perquè una sirena d'incendis en el nostre edifici no va precedida per una introducció justificativa o una exposició de motius en cap llengua: si tot funciona bé —que ja fa no sé quants simulacres que la sirena no sona en tots els edificis de les Corts—, l'avís sonor ben potent s'entén i no cal que ningú t'explique que perquè algú li s'ha descontrolat la torrà de xulles que estava fent per a celebrar seu aniversari en el càrrec d'esgarramantes oficial «es deu evitar» el foc.
En canvi, la redacció dels tres missatges d'alerta enviats per sms, presenten primer dos capçaleres, en valencià i en castellà, una introducció de motius i l'orde que s'ha de seguir. Mirant la que tinc en el mòbil, que va arribar quan ja no calia a les 20:11 del dia 29 d'octubre:
(capçalera) Alerta de protecció civil
(capçalera) Alerta de protección civil
(motiu 1) Por las fuertes lluvias y
(motiu 2) como medida preventiva se
(orde) debe evitar cualquier tipo de
desplazamiento en la provincia
de Valencia. [...]
No tan sols es posa l'orde en últim lloc, sinó que encara que es puga pensar que és una orde imperativa, el dia 31 n'envien una que sembla desmentir que eixe «se debe» tinguera la força que requeria, ja que diu «se recuerda la necesidad de evitar los resplazamientos por las carreteras». ¿Era una necessitat? ¿La necessitat de qui? ¿La necessitat o l'obligació?
Després de les negligències i les mentires, la necessitat de Carlos Mazón i companyia de dimitir dels càrrecs de president i consellers de la Generalitat valenciana no és una orde, és una evidència. A pesar que siga evident ('clar a la visió o a l'enteniment de manera que no pot donar lloc a dubte'), 🔗 em sembla que pretendran que no ho vejam.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada