N'hi han que...

Com que ha plogut —ja era hora—, hem passat pel riu tornant de Consum i mos hem enfangat un poc les soles. A pesar del fang i de la possibilitat de pluja, el riu estava ple de personal fent exercicis de tot tipus. La densitat del trànsit mos ha obligat a parar un moment per travessa la via que hi ha per als que corren. No mos hem enterat massa, perquè Takse i jo anàvem xarrant sobre eixes persones que tenen molta capacitat en una habilitat —memòria, narrativa, empatia, adulació, engany...— i una gossera o una incapacitat infinita per les «atres» coses de la vida quotidiana, sobretot per a resoldre les faenasses o faenetes de tot tipus que mos lliguen als gests, esforços i complicacions absurdes de la quotidianitat social: anar a comprar, criar la descendència, tocar la pols, cuinar, escurar, fitxar a l'hora en una faena...

N'hi han que només xarren, n'hi han que tenen un botó nuclear, n'hi han que estafen... En fan peŀlícules i sovint somriem, no sé per què.