La convenció contra l'arbitrarietat

He de mirar d'aclarir què veuen d'arbitrari la rae i l'iec per a utilitzar este concepte en relació amb la representació escrita de la llengua:

(oiec) La representació escrita d’una llengua es caracteritza, entre altres factors, per l’arbitrarietat. Efectivament, la manera com traslladem al registre escrit cada un dels sons del discurs oral és una convenció que, pel fet de ser-ho, és arbitrària.

...en las escrituras alfabéticas, la relación de correspondencia entre grafías y unidades fónicas es puramente arbitraria, como lo demuestra el hecho de que un mismo fonema pueda representarse de diferentes modos según la lengua de que se trate [...]

Em sembla que intuïxc què volen dir amb «arbitrarietat» o «arbitrari», entenc que es referixen a la desconnexió sinestèsica entre la grafia i el so, que sí que entenc que és convencional, però vols dir que és arbitrària:

(diec) 1 adj. Que depèn del franc arbitri. Una quantitat arbitrària, a la qual hom pot atribuir un valor qualsevol. 2 adj. Exercit no atenent sinó a la pròpia voluntat o capritx. Autoritat arbitrària.

(drae)1. adj. Sujeto a la libre voluntad o al capricho antes que a la ley o a la razón.

¿Són decisions capritxoses, voluntàries, o que repensem cada volta amb això que diuen arbitri...? ¿No responen a cap llei ni a la raó? Dir-ne convencional ja va bé, no sé què hi veuen d'arbitrari en el fet de seguir una tradició ancestral que hem estat copiant prou mecànicament, que fixem amb normes que respecten i que ha lligat uns sons amb unes lletres de manera raonable i regulada. Crec que haurien de canviar la definició d'arbitrarietat per a poder relacionar-la amb l'ortografia. O al revés, segons el franc arbitri de cada u o de cada moment.