El Huttunen es va familiaritzar amb el so de la ena velar. Li va fer gràcia que homes seriosos es molestin a dictar normes sobre evidències com aquesta. Va entendre millor que haguessin escrit un capítol sobre l'oclusivitat gutural, és a dir, l'aspiració. No va poder fer altra cosa que pixar-se de riure per la manera com parlava. Sort que ningú no el sentia.Arto Paasilinna, El moliner udolaire, segons la traducció d'Emma Claret Pyrhönen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada