L'home de palla és una figura retòrica recurrent en la pràctica quotidiana. Però tinc quimera que hi ha qui la fa servir sense adonar-se'n. Deu ser que sóc una ànima càndida —un aŀleluia, que dia ma mare—, perquè no m'entra en el cap que hi haja persones amb una certa ideologia i un cert bagatge inteŀlectual que es dediquen a carregar contra els molins que ells mateixos construïxen. Veig que ho haurà d'acceptar i prou. Hi ha qui viu «atemorit» envoltat de gent «políticament correcta» o de milions de «castellanitzadors» conspiratius... La
navaixa d'Occam no té molta eixida per ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada