No fa massa anys no s'havia estés tant l'ús del qualificatiu
guapo -pa. Durant un temps, quan jo estava encara en la vintena, cap als anys noranta, s'estenia (o tornava a prendre força) l'ús de
bonic -ca —al costat del
bonico -ca, (i fins i tot de
bonicot -ta en persones ben expressives). Però em va sobtar fa unes setmanes sentir que uns familiars meus de Carcaixent utilitzaven sistemàticament la salutació «hola, guapo!». Eixe
guapo allà on abans hi havia
bonico, preciositat, pelaïlla (alcoiana)... i, per a completar el lot, un pessic a la galta, dos besades intenses i sonores amb abraçada, fins i tot un batecul.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada