«La nit empara els cecs, i les tempestes, els lladres», és un fragment d'una
cançó de Roger Mas,
El calavera. I això, no sé per què em fa pensar en l'inici de la
novel·la Una història de dos ciutats de Dickens: «[...] l'estació de la llum i la de les tenebres; era la primavera de l'esperança i l'hivern de la desesperació»... I en algun moment espere que la literatura mos salvarà de mosatros mateixos. La pintura, la música, l'escultura, la pastisseria... Ai, la música militar.
Doncs jo crec, sincerament, que l'hivern és l'època on menys guerres s'hi succeeixen, els ànims estan més tranquils o serà perquè no estem per a aventures sinó per a buscar-nos el menjar i la caloreta.
ResponEliminaVicent
Deu ser cosa dels hemisferis. Inclosos els cerebrals.
ResponElimina