A canvi de lleialtat a Mubàrak, els alts comandaments eren premiats en el seu retir amb sucosos llocs directius en l'administració de l'estat o en empreses estatals, on els alts sobresous compensaven les pensions. A poc a poc van acaparar direccions en ministeris claus i en institucions públiques estratègiques. Aixina va poder crear una extensa xarxa que amb el pas del temps li va permetre influir en política i establir mecanismes per
a obstruir qualsevol tipus de reforma.
Javier Martín, «La república castrense», El País, 05.07.2013.
Unes quantes lleialtats semblants podem vore si obrim els ulls un poquet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada