I què en fem dels «enfambrats» (pron. «anfambrats»). Doncs, no n'he trobat massa documentació per ara, per la qual cosa tinc més material per a una altra fitxa. Les casualitats són aixina, i convé consignar-ho en algun lloc abans que te s'oblilde. De moment, hi ha l'apunt «Estar *emfambrat» de la La Parla d'Oliva, on el company Àngel Alexandre comenta la variant simatera «asfambrat», que connecta amb el que apareix en el Diccionari de freqüències de Joaquim Rafel i Fontanals (1998) i l'inefable diccionari de no saps ben bé què de l'avl. A més, Google em suggerix «alfambrat», que és la forma que recull Escalante en Les Criaes. En l'ús en la xarxa, curiosament, no hi ha enfambrades ni alfambrades...
Hola Miquel, acabe de trobar-me amb aquesta entrada al teu blog. Supose que deus tindre recollida "enfambrat" /anfambrat/ de la parla de Tavernes, no? La forma "alhambrat" la diuen a l'Alcúdia. Salutacions
ResponEliminaNo ho dic, però l'entrada, és clar, és la forma de la Vall. Quant a la variant de l'Alcúdia, ¿és una hac aspirada o un error de picatge?
ResponEliminaEn Sedaví es diu «estar anfambrat».
ResponElimina