Segon dia de sol i descans coeter. Llarga passejada, converses de sobretaula. Hi ha llocs molts tranquils ara que tot el rebombori es concentra en les ciutats, a vora els «monuments» de suro blanc —diria que no en queden de cartó pedra— i ànima de fusta. La resta, deu ser un canvi d'humor personal, però només em dóna per a constatar el nivell de coneiximent de la normativa, no és habitual que hi trobe molta gràcia més.
Ara no recorde què vaig fer fa un any, però estic quasi segur que el món no estava a les portes d'un desastre nuclear derivat d'un tsunami, ni teníem per l'altra banda tanta iŀlusió posada en possibles processos democràtics al nord d'Àfrica, tot i que segurament algun sàtrapa devia fer alguna volta per Europa aleshores repartint diners i petroli a canvi dels luxes i prebendes polítiques, luxes dels que devien sobrar del repartiment a l'arquitecte Calatrava, a Ecclestone, del pagament de la visita papal del 2006 que encara estem amortitzant... En fi, enguany és un poc diferent, però quasi com sempre.
Alguna corba marina, algun esplugabous, unes quantes gavines, teuladins i merles. Poca cosa més a ressaltar, excepte un cambrer rialler i venedor que dia que «vendria sa mare amb un llaç al cap».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada