Cita dominical / 930: Cédric Tourbe i Estelle Galarme

I, com en el passat, la filantropia ostentosa servix per a neutralitzar qualsevol crítica.

Cédric Tourbe i Estelle Galarme, Capitalisme américain, le culte de la richesse, 3. 📽

La foto del sàbat / 319

Les marques

L'interés per la natura i el medi ambient no està barallat amb la poca sensibilitat cívica. Hi ha cinc pixaors de columna —per als que pixen drets— i dos tasses en uns quartets a banda. És la casa d'un parc natural, un lloc de coneiximent i interpretació del medi. Mentres estiga assentat en una tassa, un jove ancià intenta entrar, però com que no pot, se'n va a al quartet del costat i es posa a pixar dret en la tassa i sense tancar la porta. ¿De veres calia?

Si vols, el civisme no forma part de l'educació de les llúdries, però un jove ancià amb roba esportiva i espardenyes per a passejar per la natura, ¿què deu reivindicar esguitant la tassa sense mirament? No ho sé, però em passa pel cap que pot estar marcant el territori, com les fagines, els llops i les raboses d'ahir. Deu ser això.

Excrements en diàleg

Hi ha unes cagarrutes repartides per les rabasses de la vora del camí. Tenen colors, textures i formes diferents. Una guarda forestal distingix les de llop, rabosa i fagina, que van superposant-se, no sabem si fent una competició o un diàleg entre espècies.

Les converses humanes, d'alguna manera.

Les poques concrecions

He sentit un tros d'un discurs de Yolanda Díaz i m'he sentit emocionalment solidari amb les lamentacions i de recriminacions que fea a la dreta i la ultradreta del parlament espanyol.

En el tros que he sentit, a banda d'una emotivitat plorosa, no ha aportat res de positivament gestionable i concret que ajude a mirar el fenomen de les migracions com un fet que cal gestionar socialment en benefici de tots: educació, formació, sanitat, ocupació, convivència...

Els drets humans no tan sols s'han de recitar, s'han de fer concrets, gestionats i aplicats, si és la societat que volem, més enllà de la que somien.

El xef discret

El xef ix a saludar i rebre l'aprovació de la clientela pels plats generosos del menú del dia. El xef és el client que cada matí saluda i rep la companyia de la gossa del poble que ahir mos va adoptar camí del cementeri. És de Terol, però ha corregut mitja Europa i va estar a Barcelona i Valéncia, aixina que inclús mos parla en català. Ahir va estar escoltant-mos al bar i somriu quan diu que és discret. L'aranyó que mos hem trobat pel camí, discret fins que en fan patxaran.

La gossa

Un niu d'oronetes arrancat fa mala impressió en un hotel que vol ser ecològic. Molta solana encara, unes abelles mortes per terra. Una coeta d'all passeja mirant què troba sense pedre-mos de vista. Més tard, una gossa mos acompanya quan visitem el cementeri. Els clients del bar la coneixen, no du collar, però diuen que  és del poble. No entra al bar i se'n va. Set gats la miren i no se'n fien massa. La gossa bufa quan un dels gats li fuig corrent per davant del morro. 

Cita dominical / 929: Rosanna Martínez Ferrándiz

Si decideixes mantenir el valencià no estàs fent ús de la teua llibertat ni dels teus drets lingüístics: estàs polititzant la llengua perquè el valencià no és neutre. Quan transgredeixes la norma no escrita i situes el valencià en igualtat amb el castellà (parlant-la en les mateixes situacions amb què els castellans ho fan) estàs ultrapassant el territori neutral que ens han marcat i comences a fer política.

Rosanna Martínez Ferrándiz, «La neutralitat», Diari La Veu del País Valencià, 31.08.2026. 🔗

La foto del sàbat / 318

En saben un niu

Hi ha una mosquitera que està un poc solta per un cantonet i es veu que hi ha algun o alguns pardalets que han aprés a entrar i eixir per eixe badallet quan no estem en casa. Fins ara havíem trobat algun pardalet que vol fugir i no sap per a on, però les exploracions els han fet paper hi han aprés el caminet també per a eixir. Amb permís de les tórtores que continue criant els pollets, estos pardalets en saben «un niu»... He, he.

Les revisions inermes

La veritat no la sabrem, però la «veritat oficial» és mentira. Eixa seria la conclusió que trac del documental jfk Revisited d'Oliver Stone, ^w que és com una noveŀla d'Agatha Christie, però sense més resolució que enterar-se del tall de mentires i falsedats que s'acumulen per baix d'una capa petulant de rigor i professionalitat fingides per les institucions i persones implicades en la investigació de la mort del president americà.

Acabe vegent-lo després de les becaes de tres dies, perquè si vols entendre res, la somnolència del migdia no ajuda. De totes formes, xixanta anys després, els mètodes i els efectes encara es deixen sentir en l'actualitat democràtica mundial i només mos queda la ficció per a sentir que podem fer un poc de justícia, és clar, poètica.

L'excés de política partidista

Les necessitats i problemes que puga tindre Ceuta no tenen a vore amb la immigració, sinó amb la mala gestió política dels recursos públics locals. Per a mantindre les desigualtats i les preeminències dels poders econòmics, la gràcia consistix a fer que s'enfronten la fam i la gana de menjar. En atres llocs són els gitanos, els andalusos, els catalans o els immigrants pobres... Allà són els immigrants pobres. I un inconvenient afegit és haver de ballar-li els nanos i jugar a mantindre un règim monàrquic autoritari com el que han de patir els marroquins.

En tot cas, en l'Espanya mediàtica, per desgràcia, no es debat com fer que els marroquins tinguen un règim més democràtic. La polèmica que s'ha derivat de l'ús que fa el règim marroquí de les necessitats de la seua ciutadania i de la migració, és només un instrument polític partidista per a tombar el govern de Pedro Sánchez i per a manipular demagògicament les temors econòmiques i socials i les emocions nacionalistes espanyoles. Per eixe cantó del tema, l'article «Això de Ceuta» de Joan Garí (01.09.2026) 🔗 ho deixa més clar que jo.

No hi ha hagut transvasament de democràcia cap a Veneçuela, però el «règim» trumpista sí que està disposat a saquejar el petroli veneçolà. Els pocs interessos democràtics d'alguns també són política, encara que siguen política de la corrupció.

Artificis humans

Uns dies de pausa i torna la calor. A pesar de l'inici del curs, encara hi ha temps per a aprofitar un poc més l'atonia amb l'excusa meteorològica. A banda de netejar un poc per casa, hi ha temps encara per a reordenar, repassar i millorar les macros en vba, sobretot mirant de saber per a què aprofiten i de fer-les comprensibles, que no mos passe com als que es dediquen a l'algoritme massiu, que quan deixen d'entendre que fa o quan els resultats se'ls fan imprevisibles, la van considerar «inteŀligència». I no sé per què li van afegir la qualificació d'«artificial» si, al cap i a la fi, no hi ha cap artifici, tot és el mateix fil abstrús del pensament humà.