La dependenta de la farmàcia està parlant en anglés amb unes turistes. Després amb unes expats o erasmus, diria jo. I quan em toca a mi, que demane el medicament tal «o una cosa aixina p'al costipat», em respon en valencià amb un accent exòtic —que no sé identificar—. Les expats diuen «adeu» eixint.
Parlant en valencià sempre apareix l'ocasió d'aconseguir anècdotes significatives.
A mi en l'Starbuks, vaig demanar un cafè llarg, la resposta va ser la "normal".Como?
ResponEliminaSort que era eixe, ho tenies fàcil amb un «llaaaarg» i un poc de gestualitat.
ResponEliminaEl tema és que el que anava davant meu el va atendre amb un perfecte anglès.El que li hauria d'haver dit és:" metetelo por donde la espalda pierde su noble nombre". Però no tinc el costum d'insultar.
EliminaEn fi, fent-ho literari, «un cofí llong», que sembla anglés. La idea seria continuar parlant en valencià.
Elimina