dissabte, 17 de febrer del 2018

Aprendre a no parlar

Comprem bledes i espinacs a la Tira de Comptar de vora el mercat de Mossén Sorell. Mos atenen en valencià perquè parlem en valencià i el saben parlar. Parem al quiosc. Mos atenen en castellà. I no tenen manies amb la llengua que els parlen. Tirem pel carrer de la Bosseria cap avall. Parem en una botiga de regals i mos atenen en castellà. Més avall encara, a la farmàcia, tampoc no mos atenen en valencià. Mos entenen, tal com és habitual en València.

¿Quin seria el projecte educatiu que garantiria el coneiximent de les dos llengües? És evident que el que provoca no saber-ne parlar una no està garantint res... O sí, està garantint que una es eixe de parlar. I eixa és la idea de fons, llevat que es tornen a posar a reivindicar el dret a la ignorància.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada