No són presos polítics. Els règims democràtics o no democràtics no consideren que els presos de les seues presons puguen ser presos polítics. En general, els presos polítics no existixen. Bé, els règims que no són democràtics podria ser que no tan sols reconegueren que en tenen sinó que els exhibiren, perquè per a les dictadures o els règims totalitaris el valor dels drets, de les llibertats i, finalment, de les paraules, és ben relatiu i arbitrari.
De moment, ací no els exhibixen. De fet, reblen el clau de l'absurd i censuren que puguen ser exhibits en una obra d'art.
No m'esperava comprovar que la democràcia espanyola només abandera l'«espanyolisme». De colp sembla que Espanya té una façana democràtica del segle xxi que amaga l'obra retrògrada nacionalista i xenòfoba de segles passats on es conjumina l'ús de la por i de la poca vergonya. El seu vestit democràtic està desfilassant-se a la carrera. Espere que quan ixquen nuets al carrer no els aplaudim com encara fan uns quants i com feen en el conte. Ja que la «justícia» espanyola només és vàlida en Espanya, mo n'haurem d'anar a Suïssa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada