dissabte, 24 de juny de 2017

El rostre delictiu

Algú explicava en alguna peŀlícula o en algun reportatge que no sabíem interpretar el somriure dels xinesos. De fet, és una mala pata, vaja, que no pugam jutjar les intencions. Jutgem la bellesa del rostre, el to de la veu, les cares que fan, els ulls com miren, el ritme de la paraula, i mos pensem que ho hem vist tot. Només al final, quan et semblava que te l'estimaves, t'adone que el botxí t'està ofegant amb les seues pròpies mans i un somriure a la cara. Les intencions, això sí que deu ser un repte per a la ciència. Mentrestant, hauríem de valorar els resultats, els fets, la història. A pesar de les males cares. Més encara, ¡a pesar de les bones! En tot cas, encara és més alarmant la qüestió quan mires les cares en les fotos i, en el fons prejudicial, encara arribaries a confirmar les teories de Cesare Lombroso.