dimarts, 30 de maig de 2017

Retrets que són trets

Em diu Víctor que corregixca les «ammèrŀleres» que vaig escriure ahir amb «ammeŀleres». Fet. El cas és que ho havia apuntat bé en les notes que vaig prendre amb boli i paper mentres mos ho contava fent-mos unes cervesetes. Més tard, però, em va semblar que me s'havia despistat l'accent —per a fer-la esdrúixola— i una r per allà dins. Em vaig deixar dur per les inèrcies pròpies del meu dialecte i de la meua percepció de la llengua.

Coincidix que un poc d'això mateix mos passa a molta gent, però la gràcia deu ser contindre's si només pretenem imposar-li a algú la nostra percepció del que ha de ser la llengua sense atendre al fet que la llengua no serà mai com volem. En una nota Jordi Colomina mos envia un enllaç a un vídeo («per a que el vejau si voleu») on fa un resum del seu nou llibre sobre el sufix -al/-ar. I un dels «convidats», J. G., té l'humorada de respondre:

La frase «Vos envie el vídeo de presentació, per a que el vejau si voleu» no invita precisament a veure res.

En una altre lloc, un amic d'infantesa massa fa que em felicita l'aniversari: «¡Felicitats!» I un altre membre de la xarxa social no té altra idea més bona que retraure-li que això és castellanisme —¡damunt s'escuda en Gabriel Bibiloni!—. Em veig amb cor de replicar que l'expressió apareix en els diccionaris. Daltra banda:

Només falta que els qui volem promoure l'ús del valencià mos dediquem a retraure un suposat mal ús que només està en la nostra visió de la llengua i no en la llengua.
Publica un comentari a l'entrada