dimarts, 16 de maig de 2017

Esperança en la ficció

Podríem fer un max-mix (vaja, diria que eixa paraula ha passat de moda) de les rodes de premsa i declaracions als mitjans en què apareixen polítics exhibint la seua honradesa, honorabilitat i honestedat (que es veu que són termes que han d'anar juntets, com podrien anar tots els delinqüents del pp que hem conegut estos últims anys). Al final voríem que no en podem traure l'aigua clara. No és en les declaracions, sinó en les proves, els documents i els fets, on es demostren els delictes, les irresponsabilitats i les responsabilitats. La bona o mala cara, la simpatia, el somriure o el morro tort, mos fan la visió més o menys agradable, però es suposa que la funció dels periodistes hauria de ser, precisament, que tot això no mos despistara del moll de la qüestió. Tanmateix, no podem deixar passar una bona mentira ben simpàtica i enginyosa, estem educats per a la ficció i la ficció és el fonament de la vida. De l'«esperança» de vida, si més no.