dimecres, 8 de febrer de 2017

Sona la flauta

Recital de flauta en Silla. Els alumnes toqueregen les peces i les tecles de l'instrument. Fa uns quants anys que hi anem i l'evolució tècnica i física dels xiquets —quasi tot xiquetes, per cert— es nota en tots els sentits. Enguany hi deu haver algú de fora, perquè la professora parla més en castellà que mai; no puc evitar pensar que per ací pareix que sempre estem disposats a demostrar que el valencià és innecessari i que l'hem de sacrificar per a caure'ls bé als monolingües, que es veu que n'hi han que estan convençuts que tenen dret a no sentir-se ofesos per la flauta dels idiomes. Els ofenen els sabers dels altres i no la pròpia ignorància. Presagi trumpià, és clar.