dimarts, 28 de febrer de 2017

Humor ofés

Davant les suposades «ofenses» que provoquen alguns artistes o humoristes en les mentalitats catòliques arran de l'ús de la seua simbologia, hi qui, immediatament, pretén que això és una mostra de covardia en lloc de valentia (o provocació) artística, i llancen un repte: «Segur que no ho feu amb els símbols islàmics».

Doncs, pot ser cert que no ho facen amb el mateix ànim amb els símbols islàmics. Però els motius són prou clars, la salut va per davant de tot i l'humor no necessita víctimes (ni ací, ni allà). A més, qui llança el repte oblida un detallet: la pressió de la jerarquia catòlica en la societat és molt més present que la de la religió islàmica (amb algunes excepcions vergonyoses que hauríem de revisar, és clar). I, per sort, a pesar de les pretensions d'alguns, el catolicisme jeràrquic s'ha hagut de «civilitzar» i «esmenar» prou respecte al que era la seua pràctica habitual no fa encara prou generacions. Ara es suposa que s'han de comportar, en general, almenys en l'actitud, com a subjectes sotmesos a drets i obligacions. I tenen el dret de sentir-se ofesos, però la resta no tenim l'obligació de fer-los massa cas en eixos sentiments, que tots tenim els nostres.

L'humor també té requisits, tant si és per a riure com per a fer riure. I no sempre aprovem.

Publica un comentari a l'entrada