dissabte, 11 de febrer de 2017

Desemparança de temps

Crec que no podré afegir mitja hora més setmanal a les faenes de xarrar que em toca fer des que em dedique a la representació sindical. Hauria de participar en això que han impulsat en les Corts dels emparellaments lingüístics temporals, supose, però em sembla que d'això, de «voluntariat» d'eixe —sense cap voluntarisme, certament— en faig a tothora. Realment m'alegrarà molt vore companys de faena que es busquen mitja hora per a parlar en valencià amb algú. N'hi han que, quan parlen amb mi, aprofiten per a practicar, però en són molts més els que desaprofiten eixa possibilitat.

En eixe sentit, estaria bé que la iniciativa els permetera captar com de trist pot arribar a ser que desaprofiten l'horari laboral complet que tenen disponible per a parlar en valencià amb els companys. I fins i tot com ajuden a camuflar l'aculturació baix la capa de la «bona educació» que habitualment fa que molts catalanoparlants resignats i parlen en espanyol amb ells seguint el joc de l'omnipotència apresa dels monolingües castellans i la desemparança apresa dels bilingües valencians.

Publica un comentari a l'entrada