divendres, 13 de gener de 2017

Un niu de caüllades

Les dones de la taula del costat són del nord valencià o del sud català, tant és. La cosa és que han dinat tan a gust en València, en un restaurant que no està malament tampoc en esta segona etapa, el Nou Avellanes (antic Mar d'Avellanes). La cosa és que parlen en valencià entre elles i en castellà amb el cambrer.

I hi ha qui està molt content del munt de titolets que ha repartit la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (jqcv) i qui es pensa que els problemes de l'ús del valencià tenen a vore amb la jqcv. Curiosament, per a parlar en castellà no calen titolets. Deu ser que el problema és un altre, com ara el que fa que en els restaurants tinguen les cartes en valencià i, per tant... Ah, no, vaja, el problema és que els valencians parlen en «patois» si tenen set versions de la paraula cogullada i, ¡ai, pecat, si els passa pel cap que les poden escriure! En fi, com diu la dita, un niu de «caülla(d)es».

Publica un comentari a l'entrada