divendres, 27 de gener de 2017

La realitat falsejada

Comenta Paul Krugman (21.01.2017/) un poc l'era de la postveritat: a pesar que les dades indiquen el contrari, augmenta el nombre de persones que creuen que l'índex de criminalitat als eua és més alt que l'any anterior. La democràcia patix del descontrol de la veritat. Almenys si fóra substituïda per la ficció, tindríem un món més creatiu, més reflexiu o més literari.

El mal és que la mentira no és ben bé una ficció, sinó que s'acosta més a la falsa realitat. I els objectius de la ficció i de la falsa realitat són ben diferents. Una falsa realitat, per exemple, és que el govern de Mariano Rajoy i companyia mos parle del mercat de l'electricitat, quan no és cap mercat, sinó un oligopoli manipulat. En canvi, ficció és pensar que és possible un capitalisme regulat en benefici dels éssers vius i humans. De moment, és ficció. Qualsevol dia l'inventem. O el descobrim, que també podria ser cosa de la ciència.

En tot cas, també era ficció la democràcia i, vaja, a poc a poc va podent imposar-se a la falsa realitat de l'esclavitud o del masclisme de les societats patriarcals. «A poc a poc», no cal que elaborem ara falses realitats massa optimistes. Però podem pensar que les ficcions són possibles, mentres que les falses realitats, encara que són inevitables, són esmenables. Amb un poc de crua realitat i amb un toc dels somnis de la ficció.