dilluns, 21 de novembre de 2016

Tàctica psicològica

No estic massa inspirat hui, perquè encara tinc coses a digerir del món que s'acosta. Per tant, aprofite l'arxiu i faré ús d'algunes de les meues idees repetitives.

Fa uns pocs anys —per dir-ho aixina—, dos dels sectors «normalitzadors» més importants del País Valencià bandejaven la influència de la corrupció econòmica i política en l'estat de l'ús de la llengua. La cosa era la «unitat» i la normativa que només podia emetre una institució. Per sort, la política rutinària va tindre un moment de dubte.

Podria explicar-se que Franco no s'aguantà per la gràcia de Déu, sinó per la corrupció (entesa en un sentit extens). Doncs, el sistema polític del País Valencià té com a interferència moduladora eixa mateixa corrupció que encara mos acompanya —n'estan jutjant actualment les circumstàncies penals, però encara tenim la neteja política pendent—. Em sembla que eixa corrupció s'havia fet estructural dins dels dos partits polítics més importants (i no dubte que afecte també la resta de partits, sobretot com a víctimes). De moment, però, pareix que el psoe pot estar fent-se una porga sense haver-s'ho proposat —segurament, a causa de la competència que ha de tindre amb Compromís i Podem.

Per tant, mentres no resolgam la causa (econòmica, legal i ètica), no veig que tinguen res a fer les cabotades de raó que mos pugam pegar contra la muralla econòmicament sostinguda del destrellat i la demagògia. Si no és aixina, no s'acaben d'entendre les coses. Fa mal haver-ho de repetir ara, però l'argument principal que hem sentit adduir massa vegades per a votar a Rita Barberá en València és: «ho han fet gran i bonico; ¡com ha canviat València!».

Les institucions no les hem guanyat amb tàctiques sobre el nom de la llengua, però sí que les podem perdre per eixe motiu, si no modifiquem la resta de problemes polítics i democràtics que tenim, ja que és una carta que els poders fàctics faran servir, vist com és de simple i efectiu. I vist que mos agrada amb deliri la tàctica «psicològica» a la manera d'Obèlix: la porrada al cap.