Faig un poc de neteja, regire uns papers amuntegats i apareixen uns relats meus de fa trenta i tants anys publicats en el llibre de festes del poble. És cosa de vore —certament, no de llegir— com es noten en la superfície del text l'aprenentatge, les impostacions, l'abús del lèxic, les cadenes normatives assimilades a mitges. Pel que fa al fons, no cal remenar-ho, l'excitació de l'edat i eixes transcendències absurdes que encara estem intentant comprendre i que, amb una mica de sort, pareix que no mos abandonen mai. Es veu que pretenia poar molt fondo, però l'aprenentatge deu ser això, aprendre a trobar l'aigua abans d'arribar al fons. No s'aconseguix sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada