dijous, 15 de setembre de 2016

Política quàntica

Les metàfores, comparacions o símils poden ser instruments per a sintetitzar una reflexión. Això sí, encara que van molt bé per a aclarir l'argument, eixes síntesis són imperfectes i incompletes. I com més valor els donem, segurament esdevenen més injustes i falses. Tenim el cas dels semàfors en groc intermitent per als cotxes davant d'un pas de zebra on els vianants tenen el ninotet en un dels dos estats possibles, com el cas del gat de Schrödinger: els vianants estan vius i morts alhora, perquè alguns polítics i funcionaris no han fet la prova de posar-se en el lloc del ciutadà. Em sembla que hauria de ser el ciutadà qui hauria d'obrir la caixa i decidir si el «gat» de l'administració continua o no amb la seua faena. Però no, són els «gats» —blancs o negres, que dia aquell, però que cacen...— els qui juguen a la incertesa quàntica amb la vida dels ciutadans.