divendres, 9 de setembre de 2016

Disponibilitat precària

«Encara hui» una parella jove que parlen en valencià mentres sopen en un retaurant amb tapets de tela, a vora mar, li parlen en castellà al cambrer —magribí— que els atén en eixa llengua. Després mos miren un poc sorpresos quan noten que el cambrer mos entén i mos atén. El cambrer, encara que continua parlant en castellà, fins i tot fa imitacions de les frases més habituals que deu haver sentit en valencià o repetix alguna expressió nostra. Disponibilitat lingüística i servitud. Encara podem triar. Ni la carta ni la factura, això encara no ho podem triar quasi mai en valencià.
Publica un comentari a l'entrada