divendres, 30 de setembre del 2016

A deshora

Un poc molt a deshora m'enrecorde que existix el web Critèria i els envie unes notes sobre uns criteris d'apostrofació que s'han repetit, però que fluixegen en la justificació. Això que en les sigles lletrejades la i o inicials siga àtona (alguns diuen salvant-ho un poc, que «es considera»), no sembla que tinga massa suport fàctic. L'altra nota és sobre la no-apostrofació de l'article femení davant de l'esse líquida: diria que qui va tindre la pensada no va pensar en els catalanoparlants que no fan la e àtona neutra. Si no és així, no entenc que es pretega afavorir la pronúncia de «la Scala» en lloc de «l'Scala».

Com dic, a deshora. I fa dos anys que hauria d'haver tingut present que existia (m'ho va anunciar en un missatge Josep Maria Mestres el 3 novembre del 2014) i els haguera pogut enviar uns quants missatges i ho havia d'haver inclòs en el dtl. Però no ho vaig en eixe moment i es veu que me se va oblidar del tot. I ara l'iec acaba de traure la gramàtica. A l'altra, que el català no s'acabarà demà. Demà, no; despús-demà.

dijous, 29 de setembre del 2016

Ha esclatat la rosa

I ara el psoe que rebenta. I mirant-ho des de fora, sense saber què couen allà dins, mos preguntem quins interessos deuen estar defenent eixos «barons» autonòmics que no paren en brosses ni han tingut cap mirament a deixar-se vore actuant com uns rebentapartits. Perquè la impressió des de fora fa temps que és que a algú s'estava jugant caragols i privilegis i li venia malament moure's de la comoditat de l'oposició victimista. És una impressió, de la mateixa manera que tampoc pareixia gens clar que Pedro Sánchez sabera cap a on tirava. Això d'intentar ser progressista és complicat.

El que sí que sé és que el diari El País m'està resultant, editorialment, cada dia més infumable. És temps de fer neteja de subscripcions.

dimecres, 28 de setembre del 2016

Entretingut i trist

Hi ha debats que esdevenen impossibles, perquè quan u no vol, dos (o més) no debaten, fan una altra cosa: festival de l'insult, del menyspreu, del destrellat, de l'humor fins i tot:
Filologuets, bajanades sense vergonya, degradació accelerada del parlar la nostra llengua, català pèssim, empobrit, desnaturalitzat, d'expressivitat degenerada, poble degradat, patuès, català vulgar i embastardit, el Casanovo, el Manyo o el Saborós, sou una vergonya, llepaculs, beneitarros, moniatos...
Entretingut i trist alhora.

dimarts, 27 de setembre del 2016

Orelles sordes

El DNV (en línia) de l'AVL inclou un fum de noves incorporacions lèxiques i sintàctiques a la normativa. I pareix que l'IEC es fa el sord (i el cego, en este cas), com si estiguera més preocupat per on enterren els supervivents. A la Sénia o al Carxe.

dilluns, 26 de setembre del 2016

Els bacteris a la punta de la llengua

Vivim envoltats de virus i bacteris i, més encara, fins i tot conformats per estos últims; respirem tot el que deixem anar a l'aire i mos alimentem de tot el que deixem anar a tot arreu, terra, aigua i aire. Només el foc purifica, ¿oi?, però també destrossa els medis en què podríem viure saludablement. Està clar que vivim en el món que anem fent i això no es resol tancant els ulls i fent que els diccionaris i les gramàtiques no continguen les paraules que descriuen el món mutant que estem impulsant. Per a aconseguir un món diferent i millor, caldrà actuar millor i de manera diferent. Quan s'apliquen i es respecten els drets i deures lingüístics, el català serà diferent —sí, no tornarà mai a ser el de l'any passat ni el de l'anterior— i els parlants viuran un poc millor.

diumenge, 25 de setembre del 2016

Cita dominical / 410: Juan Carlos Moreno Cabrera

Mirant l'imperi dels dialectes.
Quan es percep una possible alteració o ruptura del sistema en algun fenomen dialectal efectivament observat, es desenvolupa una anàlisi suposadament lingüística que serveix per a negar-lo o ocultar-lo o simplement es titlla de fenomen incorrecte, vulgar, producte de la ignorància i de l'error.
Juan Carlos Moreno Cabrera, L'imperi de la llengua comuna, segons la traducció de Jordi Solé i Camardons.

dissabte, 24 de setembre del 2016

Es paguen o s'apaguen

Al capdavall, sembla que deu ser millor negociar i pactar amb aquells amb qui mantens diferències. ¿Que volen que una persona que no utilitza el valencià ocupe la presidència d'una entitat pública que, suposadament, tindrà la funció de difondre el valencià? Deu ser una manera que eixa persona comence a parlar en valencià, ¿oi? I, a més, li pagaran per això: les llengües no s'apaguen si es paguen. Per fi un senyal de la política lingüística necessària: retribuir la capacitació en lloc de la incapacitat (i això val per a la política lingüística i per a la política pública en general). Amb tot, fóra bo que li posaren un termini per a usar el valencià, no fóra cas que s'adonara que li pagaran igual encara que no l'utilitze, tal com s'esdevé en la seua faena actual. Dic un termini i una obligació d'utilitzar-lo, que el titolet de la Junta no t'estranye que el tinga.

divendres, 23 de setembre del 2016

Els rics són cars

Diu que ha creixcut el nombre de milionaris en Espanya; també diu que els ciutadans que paguem els deutes i els imposts hem cotitzat amb la sanitat, l'educació i la igualtat de tots per valor de vint-i-sis mil milions d'euros que els polítics governants van destinar a «tapar forats»: és a dir, a reomplir els comptes, les panxes, les goles i els garatges dels banquers. Quan va fer fallida el negoci de l'estafa, el van continuar per altres mitjans. I diu que augmenten les desigualtats i que Luis de Guindos li va reduir el sou a Rodrigo Rato: li'l va deixar en 600.000 euros anuals. I diuen que indemnitzar amb vint dies per any treballat és molt car. És evident que a voltes no és car: hauria de ser delictiu

dijous, 22 de setembre del 2016

Té dallonses

Recorde que per a les classes de castellà de l'institut, quan era menut, m'entretenia mirant d'aprendre paraules que apareixien en el drae i que no eren gens usuals, simplement per la pedanteria de demostrar-li al mestre que jo també tenia idea de tot això. No em van dir mai res sobre l'estàndard castellà ni van pretendre tombar-me per utilitzar formes que apareixien en el diccionari, per poc «estàndard» que foren. Això sí, un dia em va cridar a l'ordre el director d'aquell moment, el professor de filosofia i informàtica, per a comentar un escrit de protesta en què havia inclòs —pretenent fer un joc de paraules ocurrent— la paraula uebos. Em va renegar, tot i que no em va poder enganxar en falta, a pesar de l'escàndol de vocabulari.

dimecres, 21 de setembre del 2016

Enfit de pronoms

El dubte d'ahir l'aclarixen un poc Ruaix i la pàgina 1.388 de la gcc, segons Júlia Todolí:
Perquè la substitució sigui viable, el SN en el qual es troba inserit el complement del nom ha d'aparèixer en posició postverbal i, més concretament, en la posició de complement verbal.
En estes coses dels pronoms passa com en totes les situacions «defensives»: fàcil que mos semble que cal salvar alguna pàtria en lloc de salvar-ne els habittats. I pareix que, com més sucre, més dolç. Acabem fent-ho ben embafós.

dimarts, 20 de setembre del 2016

D'això

¿«N'és un exemple [...]», «[...] n'és un exemple», «un exemple n'és [...]»? Diversos resultats no sempre equivalents de la substitució pronominal. Ho diu Ruaix, que l'última formulació no és correcta. La cosa seria saber per què hi ha qui la fa servir per escrit —fins i tot quan no toca— si se l'estalvia quan parla. D'això.

dilluns, 19 de setembre del 2016

La prova del mocador

S'ha resolt el tema del cap cobert en classe en l'institut valencià. No sé com ha anat la redacció de la nova norma o com s'ha regulat l'excepció, però les notícies diuen que s'ha resolt el problema d'atendre les persones que pretenien accedir al centre amb el cap cobert. Supose que s'haurà atés l'opció de les persones que porten mocador, barret, bonet, casc, etc. I supose que la norma norma de tots impedirà que algú puga coartar la «llibertat» indumentària de deixebles, parroquians, súbdits o familiars. Ah, i la de les dones, que pareix que siga només cosa de les dones posar-se un mocador al cap.

diumenge, 18 de setembre del 2016

Cita dominical / 409: Richard Garnett

Mirant els llibres.
El valor dels llibres, com el de tantes altres coses, pot vore's hipertrofiat per la superstició.
Richard Garnett, a partir de la traducció castellana d'Amelia Pérez de Villar de la introducció a The Enemies of Books de William Blades.

dissabte, 17 de setembre del 2016

«Cap de Mocador»

Hi ha qui diu que dur el cap embolicat amb un mocador és un símbol d'identitat, que no és un complement de moda com ho puga ser una gorra, que és una manera de viure... Ei, ei, hi ha en eixa exposició un poc de presumpció i de menyspreu envers els caps amb gorra, ¿no? No sabem què haguera passat si en lloc d'una xica musulmana ho haguera intentat una catòlica —una xica dasfasament «tradicional» o fins i tot una monja—. Per tant, no tenim elements per a pensar que es tracte —tal com ha declarat el xic de sos Racisme, que el reglament del centre educatiu és un reflex d'una onada d'islamofòbia.

Posats a debatre transcendències quotidianes, caldria revisar eixe fet tan curiós del masclisme banal en què pareix que es basen algunes de les pràctiques religioses més corrents. A banda d'això, espere que arribe el dia que un xic —sí, no discriminem els mascles— pretenga expressar la seua identitat mitjançant una caperutxa de vesta. I ja vorem què n'hem de dir. N'hauríem d'haver aprés alguna cosa d'aquell absurd i humorístic «Cap de Canoa».

divendres, 16 de setembre del 2016

Qualsevol raça i condició

La moda no hauria de ser una religió, ni tan sols la religió hauria de ser moda. Però hi ha qui s'agarra les coses amb el fanatisme suficient per a pensar fins i tot que la religió és més que una moda, més i tot que les normes de la democràcia. Sembla que hi ha una xica que, segons diu, per «motius religiosos» reclama entrar a classe en un institut de València amb el cap cobert; no li ho deixen fer perquè hi ha una norma per a tots que ho impedix —es suposa que pensant en gorres, boines, caputxes i barrets; ¿mocadors?

Supose que, en lloc de demanar una excepció religiosa, eixos mateixos que la demanen en les normes legals per tal de mantindre «sense excepcions» la seua pretesa religió, haurien de començar per introduir ells mateixos les «excepcions» necessàries en la seua pràctica religiosa per a conviure amb les normes democràtiques, que també són discutibles, criticables —¿això de no dur el cap cobert és útil per a res?—, errònies inclús en molts casos, però no són dogmes religiosos ni han de ser-ho. En eixe sentit, són respectables. I també ho haurien de ser per als «religiosos» que pretenguen conviure en una democràcia amb persones —com es diu— de qualsevol raça i condició.

dijous, 15 de setembre del 2016

Política quàntica

Les metàfores, comparacions o símils poden ser instruments per a sintetitzar una reflexión. Això sí, encara que van molt bé per a aclarir l'argument, eixes síntesis són imperfectes i incompletes. I com més valor els donem, segurament esdevenen més injustes i falses. Tenim el cas dels semàfors en groc intermitent per als cotxes davant d'un pas de zebra on els vianants tenen el ninotet en un dels dos estats possibles, com el cas del gat de Schrödinger: els vianants estan vius i morts alhora, perquè alguns polítics i funcionaris no han fet la prova de posar-se en el lloc del ciutadà. Em sembla que hauria de ser el ciutadà qui hauria d'obrir la caixa i decidir si el «gat» de l'administració continua o no amb la seua faena. Però no, són els «gats» —blancs o negres, que dia aquell, però que cacen...— els qui juguen a la incertesa quàntica amb la vida dels ciutadans.

dimecres, 14 de setembre del 2016

Vents de claror

El «perniler» de València es devia vore hui des del Montgó. És una llàstima, però eixa clarividència no s'apega. Rita Barberá Nolla deu estar segura que, si hi hagueren en València unes eleccions on ella es presentara, les guanyaria. Al cap dels pocs anys d'experiment democràtic en Espanya, pareix que una de les coses que hem aprés —i que era una de les gràcies de la dictadura— és que podem ser «irresponsables» amb impunitat. Ho són ben sovint molts polítics i n'hem pres bona nota. L'ètica personal influïx en el funcionament de la societat, certament. Mirant-ho des del Montgó, pareix clar que la falta d'ètica esdevé desgavell urbanístic i ambiental. Són les eleccions que fem.

dimarts, 13 de setembre del 2016

Grinyols de tardor

Canvia el temps, arriben uns núvols negres, el vent alça l'arena de la platja i fa fugir les ombrel·les. Ha arribat el final de l'estiu i ja estem a mitjan camí de la tardor. Em queda una setmaneta de vacances per davant, però la calma vagarosa desapareix quan tot s'accelera, el tràfec laboral torna a tronar i els locutors de ràdio tornen a despertar crits i ànsies sense remei. El món es mou, grinyola.

dilluns, 12 de setembre del 2016

Els imposts dels beneficis

¿Què voldríem a canvi d'uns imposts del 50 % dels ingressos? La pau i la felicitat universals, segurament. ¿On està el problema? ¿On està l'exageració? Les inversions no solen ser tan rendibles. Llevat que el benefici depenga també dels prejuís. Com ara una renda per ser persona. Si és que ho podem ser.

diumenge, 11 de setembre del 2016

Cita dominical / 408: Janet Browne

Mirant les ideologies.
Molts valedors de l'eugenèsia defensaven l'avanç científic i tecnològic. Molts eres socialistes convençuts i partidaris del sufragi femení, però també del nacionalisme, del xovinisme, de la selecció i dels perjuís.
Janet Browne, «Charles Darwin i la ideologia», Mètode, número 90.

dissabte, 10 de setembre del 2016

A favor d'uns o d'altres

La tecnologia, les innovacions de tot tipus, en tots els àmbits, en les comunicacions, en la seguretat, en la informació, en l'agricultura, allà on mires, fins i tot en el redescobriment permanent de la història —sempre descobrim un poc massa tard moltes coses—, topen amb la matèria humana de sempre: en uns llocs, a favors de les persones; en altres, a favor de les personalitats. La palla de l'arròs s'hauria de cremar.

divendres, 9 de setembre del 2016

Disponibilitat precària

«Encara hui» una parella jove que parlen en valencià mentres sopen en un retaurant amb tapets de tela, a vora mar, li parlen en castellà al cambrer —magribí— que els atén en eixa llengua. Després mos miren un poc sorpresos quan noten que el cambrer mos entén i mos atén. El cambrer, encara que continua parlant en castellà, fins i tot fa imitacions de les frases més habituals que deu haver sentit en valencià o repetix alguna expressió nostra. Disponibilitat lingüística i servitud. Encara podem triar. Ni la carta ni la factura, això encara no ho podem triar quasi mai en valencià.

dijous, 8 de setembre del 2016

Els carrers de Sagra

A Sagra, els carrers amb nom de sant tenen una redacció poc habitual amb article: «carrer del Sant Sebastià», «carrer del Sant Antoni», etc. Certament, també està el cas del carrer «dels Sants Abdó i Senén». I tenen carrer de Joan Fuster, de Sanchis Guarner i plaça del País Valencià. Coses de moriscs deu ser. A banda d'això, és clar, hi ha Un Cuiner a l'Escoleta, un restaurant al bar del «polisportiu» del poble on et pots xuplar els dits. I quan ixes, tens la piscina municipal davant i les muntanyes darrere. Pots escabussar-te en l'aigua o en la natura.

dimecres, 7 de setembre del 2016

Funcionaris a 16.000

Diu que l'exministre Soria ha renunciat al lloc que li havien regalat en el Banc Mundial. Bé, eixos 16.000 euros al mes no es perdran, que li'ls ingressaran en el compte a un altre «funcionari» triat a dit. Pareix impossible tanta barbaritat seguida: elegir un polític mentirós, fer nomenaments a dit i pagar-li a algú 16.000 euros al mes. Això s'hauria de fer per sorteig en concordança amb el número de la loteria, i llavors s'entendria un poc més la impossibilitat que eixa faena rendixca un acompliment que estiga d'acord amb el sou, la impossibilitat de ser elegit per motius transparents i explicables i, finalment, l'obscenitat del premi. Això ho fan i ho aplaudixen els que repartixen carnets de populista als adversaris polítics. Doncs, deu ser que anem bé amb els «elitistes», ¿oi?

dimarts, 6 de setembre del 2016

El canvi amb ganyes

Fa massa calor per a tot, una basca de por, també per a llegir en el diari que hi ha transatlàntic de turisme que farà una volta pel pas del Nord-oest, cosa que abans del canvi climàtic era impossible. Mirant-ho com a un marcià, sí, en lloc de vore un problema causat pel canvi climàtic, podem trobar-hi una oportunitat. I quan mos ixquen ganyes —els «marcians» no en tenen, ja ho sé—, com en aquell film tan roón de Kevin Costner, doncs, haurem entés que la natura no es preocuparà per mosatros si mosatros no ho estem fent.

dilluns, 5 de setembre del 2016

Setembre climàticament bascós

La calor d'este setembre m'està transformant les vacances que preveia de tardor en un nou agost bascós. No sé si algun dia arribarem a fer un pensament. Veig que passen hui en la tele el film americà El dia de demà. «Mala ciència» diuen, segons la Wikipedia, però ja no sé si es tracta de ciència o d'inventar alguna falòrnia que faça reaccionar beatíficament els humans dels països contaminants. Sí, arribarà el dia que serem això que es dia «mutants» en les històries de fa anys. Mentrestant, continuem cremant suro blanc durant en les falles —exemplifique localment, però pense globalment.

diumenge, 4 de setembre del 2016

Cita dominical / 407: Manuel Sanchis Guarner

Mirant l'expressió humana.
Generalment l'expressió lingüística només suggerix o evoca allò que es vol manifestar, i molt poques vegades ho definix, ocorrent així sovint que la proposició lògicament o gramaticalment incompleta, basta per a la comprensió.
Manuel Sanchis Guarner, Gramàtica valenciana.

dissabte, 3 de setembre del 2016

Idees per a ofegar-se

Es dóna el cas que un desconegut comenta que no plou, un home major. Li comente que, amb això del canvi climàtic, ja sabem què passarà i que mos ho estem carregant tot. Però ni m’atén, perquè ja té la lliçó apresa: només la natura sap què passarà, ella ho dirigix tot. Intuïxc que situa el seu mode de vida més o menys benestant per damunt de tot. Amb un argument aixina, un desconegut no pot fer res més que prendre nota i valorar si no podríem explicar-mos un poc millor que l’exministre Soria i el cosí de Rajoy. ¿I eixe Soria ha d’assessorar de res en el Banc Mundial? L’impost al sol i el reciclatge dels diners en Panamà. Ideologia per a països “emergents”, sens dubte. O més aviat per a ofegar-mos.

divendres, 2 de setembre del 2016

Keys-to-go

Tres oriols, diria. Segons el manualet sobre ocells que tinc a mà. Fugen veloços i deixen arrere una grogor intensa. La democràcia espanyola està fen fugir un altre pardal que deixa rastre: la confiança en l’activitat parlamentària. En lloc de professionalitzar els parlaments, com a conseqüència de l’ús polític que se n’ha fet —en diuen disciplina de vot—, no tendix precisament a la professionalització funcionarial i a la disponibilitat política de rendició de comptes davant de la ciutadania. Estem a punt de perdre un altre any per no xafar ulls de poll, o pot ser que siga, perquè ja mos està bé aixina, que tot això de l’avaluació de l’acompliment i la professionalització no casa bé amb l’agradable irresponsabilitat que tenim a mà. També hi deuen haver manualets sobre això, amb pardals i patxarells —que dia ma tia Xelo. (Per cert, polsant "control+xift" canvies l'idioma del teclat Keys-to-go de Logitech. No tot és tan simple, sobretot si no ho saps.)

dijous, 1 de setembre del 2016

Estornells a contrallum

Estornells d’estiu, estornells d’hivern, no sé encara distingir-los, perquè no els veig el bec, que pareix que sempre van a contrallum. No és pels indicadors econòmics que hem d’elegir un govern, però no sembla que estiga massa clar quins dels milions de motius prevaldran per a que no siga un govern com el que hem tingut fins ara, de dretes, depredador i reaccionari. En tot cas, llevat de Baldoví —el nostre possible borgen—, em sembla que els veig a tots a contrallum.