dimarts, 9 d’agost de 2016

La democràcia dels cansats

O és que som molt deixats o és que mos volen convéncer que la democràcia cansa. Bé, un poc sí. Hem conegut altres sistemes, com ara la dictadura franquista, i sabem que és molt relaxat estar exempt d'opinió, de decisió i de responsabilitat. Ja m'ho dia un tio meu una volta, que tot això que n'hi ha ara és molt embolicat, tan simple com era abans el món... I ara, total, després de dos votacions en sis mesos, no paren de servir-mos comentaris sobre com és de cansat, avorrit, angoixant, marejador —posa-li el floc que millor li vaja— això de votar en les eleccions.

Entendria que es referiren a la campanya electoral i al fet que és una despesa innecessària, sobretot si es tracta de repetir la mateixa cançoneta, si les dades i els debats són falsos i sense responsabilitat. Però, ¿votar és innecessari, cansós, inútil? ¿La democràcia no es basava precisament en el vot? Cert és que la democràcia no pot ser plebiscitària, però no per un problema de principi, per un impediment ontològic, sinó per problemes de gestió, per impossibilitats tècniques. I, vaja, votar cada sis mesos, no és precisament un excés de res. Ja no cal alçar-se del sofà a canviar el canal del televisor, però quan calia la majoria ho féem. El dia que pugam tindre un comandament plebiscitari, el farem servir, segur, fins i tot per a delegar el vot, si considerem que cal.

Publica un comentari a l'entrada