dimarts, 23 d’agost de 2016

¡Ha, ha, hum, halem!

Els arguments i les dades que haurien de servir per a fixar criteris o prescripcions normatives haurien de ser pertinents, rellevants. Per exemple, perquè em dóna la gana. ¡Bravo! No hi ha res més pertinent i rellevant, si t'ho pots permetre. Es veu que no estàvem pensant en un criteri estilístic o d'una normativa ètica i democràtica.

A més d'eixe cas, que és el súmmum de la rellevància, hi ha moltes més possibilitats del tot irrellevants i no pertinents, però ben amanoses. «No apostrofem les paraules que comencen per hac aspirada, que solen ser manlleus no adaptats d'altres llengües.» La segona part, evidentment, ni li pega ni li diu per al criteri d'apostrofació, però aporta un pessiguet de sal savant a la decisió. Encara que inicialment no m'ho semblava, podem apreciar la part bona de la idea, que a algú li s'encendrà la llumeneta i dirà, ja, ja, ¡ha, ha, hum, halem!