dimarts, 16 d’agost de 2016

Confusió sense estilisme

Repasse una segona edició de futurs «criteris lingüístics» per a l'administració del Consell valencià. Hi ha un problema amb el nom, que trobe que hauria de ser «manual d'estil» o «criteris estilístics», o coses semblants a les que coneixem en tantes i tantes empreses i institucions. Perquè no es tracta realment de criteris sobre l'ús de les llengües (que això hauria de tindre una administració amb dos llengües oficials), sinó que se'n van per viaranys prescriptius sobre el valencià. No m'ho esperava.

Pensat i dit això, observe que la confusió deu ser meua. M'esperava més eleccions sobre possibilitats d'escriure dosificant majúscules i trets tipogràfics, abreviatures, xifres, tractaments i opcions estilístiques diverses adequades al context valencià. Però arriba un punt en què hi veig més unes quantes eleccions estilístiques barrejades amb una profusió excessiva (per a uns «criteris» administratius) d'explicacions gramaticals (o normatives) incompletes, a voltes també innecessàries o confuses. Hi trobe a faltar que òmpliguen un poc més el buit del detall electiu: haurien pogut recopilar més llistes amb opcions.

Al cap i a la fi, no es tracta tant de si el pronom és «seleccionat» pel verb o de si un determinant és un article, un adjectiu o un exotopònim —com més sucre més dolç—, sinó de tindre clar que el pas de la descripció a la prescripció és útil davant del dubte però inoportú si esdevé una contravenció dialectal poc explicable. Això convida més aviat a la confusió en l'ús. O al desús dels criteris, que també és una cosa habitual en les administracions públiques. En fi, ben mirat, només mos acalorem alguns per tot això.