divendres, 22 de juliol de 2016

L'apòstrof líquid

Pretenia avançar hui en altres coses, però m'embolique enviant a uns companys una petita reflexió sobre l'apòstrof davant la essea «líquida»: s'hauria de fer servir sempre, atés que eixes paraules (skay, scout, scherzo, etc.) es pronuncien amb una e inicial. Aixina ho proposà fa anys el manual d'estil d'El 9 Nou. Curiosament, hi ha qui ha arribat a la conclusió contrària, que l'article masculí singular no s'apostrofe en eixe cas. Supose que darrere d'eixa idea hi ha un oblit de la base fonètica de l'apostrofació en català i un interés per una comoditat gràfica i ortogràfica que no casa amb el criteri general.

Sol passar això amb els refregits i les simplificacions que s'elaboren per a assimilar o fer assimilable la normativa lingüística: solen funcionar en molts casos, però fallen i, a més, contenen la llavor de la confusió. L'apòstrof no és un tret decoratiu de la llengua, no és només un exercici gràfic: té un fonament fonètic. Si no, podríem triar desfer-mos-en, i llavors hauríem de proposar una nova fonètica sintàctica.