dilluns, 2 de maig de 2016

La música del temps

El temps —eixa magnitud de quasi tot— me se fa present quan una xiqueta de dotze anys es planta davant del faristol nou, fa sonar en la flauta la partitura i no reconeix que la cançó que interpreta és «Yesteday» dels Beatles. Ni tan sols la reconeix en el vídeo de Youtube. Pense en el temps, però en realitat es tracta de la distància que hi ha entre tindre varietat a l'abast, haver aprés a sentir i a escoltar o deixar-se dur per una radiofórmula més o menys còmoda i conformista. Hi ha temps. Al capdavall, el té tot per davant, per sort per a ella.